diumenge, 9 de desembre del 2012

Els Carcaixells d'en Cama

Dissabte 1 de desembre de 2012

Tot i que fa un matí fred decidim acostar-nos al massís de l'Ardenya per fer la ruta dels Carcaixells.
Des de l'autovia agafem la carretera de Solius i girem a l'esquerra per una pista de terra que ens porta fins a la masia de Can Llaurador. On aparquem el cotxe, que no va ser gens fàcil ja que hi havia molts cotxes d'excursionistes i boletaires aparcats.


Massís de l' Ardenya 









Comencem a caminar en un dia assolellat pel camí marcat, al principi del camí trobem el Menhir de Can Llaurador.

Etiquetes
Menhir de Can Llaurador

 
Seguim caminat i arribem a una cruïlla, ón trobem el senyal indicatiu que ens fa girar a la dreta per anar als Carcaixells. A pocs metres ens trobem un petit pont de fusta bastant atrotinat, recomano passar per la riera sempre que no hi hagi molta aigua. 


 
















El corriol comença  a pujar muntanya amunt, ens trobem una mica d' aigua, cal dir que la pujada és pronunciada, però les ganes d' arribar a dalt i experimentar noves sensacions amb la novetat de grimpar en un lloc equipat amb cordes, cadenes i ponts, fan que no te n' adonis de que vas pujant tant. 
 

 


















Després de pujar un primer tram ajudant-nos amb les cadenes arribem al Pas dels Arítjols, un pont penjant en un entorn espectacular. Aquest pont és molt segur i pràcticament no es mou quan hi passes, però igual que en tot aquest recorregut s' ha d' anar amb molt de compte

Pas dels Arítjols


 
Un cop creuem el pont, pràticament  s' acaba l' ascenció i poc a poc comencem a baixar. 
Fem l' últim tram amb cadenes i trobem una desviació per anar al Montclar o continuar baixant fins a l' inici del camí. En el nostre cas decidim no pujar al Montclar. 
La baixada et fa endinsar en un bosc de suredes, fosc i humit, deixant enrera les espectaculars vistes que ens oferia la pujada
La baixada és pronunciada i amb pedres, que la fan divertida i amena.


Tenir en compte que cal seguir les marques verdes i blanques durant tot el camí.
Un cop s' acaba aquest bosc, el camí es torna més planer i arribem al pont de fusta de l' inici del camí. 
Per mi ha estat una nova experiència molt divertida i diferent, en un entorn privilegiat. 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada