dimarts, 1 de juliol del 2014

Cim del Mulhacen

Dimecres 18 de juny de 2014


 Aprofitant uns dies de vacances per l'Alpujarra de Granada vam decidir pujar el Mulhacén, el cim més alt de la península amb 3.482 metres.

Des del poble de Capileira seguim una pista forestal fins a la Hoya del Portillo, on s'ha d'aparcar el cotxe i començar a caminar.







 





















Seguim els corriols assenyalats en direcció al Alto del Chorrillo. A partir d'aquest punt el camí s'enfila de valent cap al cim.

Les vistes de Sierra Nevada i de l'Alpujarra són espectaculars. Tot i ser mitjans de juny encara es veuen grans clapes de neu, sobretot al vessant sud-est del Veleta.



A una alçada de més de 3.000 metres veiem alguna cabra salvatge. I a mesura que ens acostem al cim veiem restes d'antigues construccions que segons ens van dir les havien construit a finals del segle XIX durant una expedició científico-militar.

Després de quatre hores de pujada veiem un vèrtex geodèsic que pensem que es tracta del nostre objectiu, però no és així, es tracta de l'anomenat Mulhacén II de 3.361 metres.
Després d'una curta parada seguim l'últim tram de camí fins al cim del veritable sostre de la Península.



dissabte, 15 de febrer del 2014

Sant Miquel del Fai

Dissabte 15 de febrer de 2014


Avui fem una sortida a un espai natural i arquitectònic espectacular. Comencem a caminar des de Riells del Fai. A l'entrada del poble hi ha un indicador que ens assenyala el camí cap a St. Miquel del Fai, a 2'5 km. Comencem a caminar per una pista de terra que passa pel costat de camps d'oliveres i es comença a endinssar a la vall de riu Tenes.
 
Inici del camí
  Al cap de poc deixem la pista i seguim la direcció que ens marca un indicador per un corriol que mica en mica va agafant alçada. Passem pel costat de parets de pedra vermella, i amb vistes al riu. Al cap de poc trobem un altre indicador que assenyala un camí alternatiu de tornada a Riells, passant per la font Fresca.
Ben aviat ja veiem un espectacular salt d'aigua i el monestir de St. Miquel. Al cap d'uns quaranta minuts de començar a caminar arribem a St. Miquel del Fai.
Està construit a la pedra, al final de la vall.
 
Sant Miquel del Fai



Sant Miquel del Fai

Per visitar l'interior i els salts d'aigua s'ha de pagar una entrada de 8€ els adults i 6€ els nens. La visita dura una hora aproximadament una hora. El recorregut és pla i està molt ben indicat. Després de visitar la casa del Priorat arribem a una plaça amb una bassa plena d'ànecs i peixos i un mirador amb unes boniques vistes de la vall. 


Vall del Tenes
Abans de seguir el camí trobem unes escales que ens porten fins a la cova de Sant Miquel, una bonica cova amb estalatcites i estalacmites. Seguim el camí i passem pel costat del llac de les monges, un petit llac sota de la roca. Tot seguit passem per darrera de l'espectacular salt d'aigua que vèiem quan pujavem caminant.




Salt d'aigua

 Seguint el camí arribem a una zona de picnic amb taules i un xiringuito, i una zona de gronxadors pels menuts. Ens hi aturem per dinar tot prenent el sol. Hi trobem moltes families amb nens de totes les edats. La majoria anaven preparats per fer un picnic i alguns menjaven entrepans o carn a la brasa del xiringuito, que fins i tot disposa d'un microones.

Un cop hem recuperat forces seguim el camí i arribem a la petita ermita de Sant Martí, del segle X. Al costat trobem les escales que porten fins a la cova de les Tosques. No es recomana visitar aquesta cova amb els més menuts.
Acabada la visita tornem a fer el camí enrera fins a l'entrada i comencem a baixar cap a Riells.
En total unes dues hores i mitja de camí i de visita molt recomanable per fer en familia.

 
Cova de Sant Miquel



diumenge, 5 de gener del 2014

Camí de ronda de cala Castell al Cap Roig

Diumenge 5 de gener de 2014


Avui hem aprofitat que ha sortit el sol per fer un tram del camí de ronda que ressegueix la Costa Brava. Hem començat a caminar a la cala Castell, al terme municipal de Palamós. Tot just començar la ruta ens trobem amb les restes del poblat íber de Castell. A partir d'aquí el camí comença a enfilar-se resseguint la costa. Seguim els indicadors que ens diuen que tenim una hora i vint minuts fins al Cap Roig. El camí passa per vàries cales, primer per cala canyers, una petita cala amb una caseta de pescadors. Passem per la cala dels corbs i arribem a cala estreta, preciosa. Amb el temporal que hi havia quasi ens mullem els peus. Cala estreta fa honor al seu nom, és una cala estreta i allargada. La creuem i tornem a enfilar el camí fins arribar a la cala del crit on si no et vols mullar, pel forat hauràs de passar. Des d'aquí una pista forestal ens porta fins a l'entrada del jardí de Cap Roig. A la tornada seguim una pista forestal senyalada amb marques del GR-92 fins una bifurcació que assenyala la direcció cap a cala Castell. Poc abans d'arribar al final de la caminada trobem la barraca d'en Dalí, una curiosa caseta de pedra enmig del bosc. Caminem una mica més i arribem a la platja.

Recorregut fàcil amb alguna grimpada, en total 2'30 hores comptant aturades per fer fotos.
Recomano portar un entrepar i menjar-se'l gaudint de qualsevol de les cales que trobareu.



 
Platja de Castell
Vistes des del poblat íber

Vistes del camí

Bifurcació
Cala Estreta


Cala del Crit



Plànol de la ruta





Barraca d'en Dalí






dimarts, 1 de gener del 2013

Gorg Negre de Gualba


Dilluns 31 de desembre de 2012


I per acabar l'any anem a fer una altra ruta als peus del Montseny

diumenge, 9 de desembre del 2012

Cascades de Riells del Montseny


Dissabte 8 de desembre de 2012


Avui decidim fer una sortida tranquila i optem per una ruta que ens va agradar quan fullejavem un llibre d'excursions pel Montseny.
Fem camí cap a Riells del Montseny. Agafem la carretera d'Hostalric a Sant Celoni (C-35) i ens desviem en direcció Breda. Un cop creuat el poble de Breda trobem un desviament a l'esquerra que ens assenyala Riells del Montseny.
Aparquem davant de l'abadia de Sant Martí i comencem a caminar per una pista que trobem al davant de l'abadia.

 
Sant Martí




































Al principi seguim per la vista on veiem senyals del GR-5.2 de Mataró al Canigó. Creuem la riera per primera vegada sense deixar la pista i continuem pujant suaument. A la nostra esquerra veiem un petit pont fet amb dos taulons que ens indica el començament de la ruta de les cascades.

Riera de Riells
Pont de fusta



















El camí no està senyalat però s'identifica fàcilment. Un cop passat el petit pont de fusta creuem una zona sense gaires arbres i ens endinsem per un camí més estret per on anem trobant a banda i banda imponents castanyers.

 
Castanyer

Seguim el camí, que comença a pujar suaument tot seguint la riera. Al cap de poc, a l'esquerra, trobem la font de les Fogueres. 
Uns metres més enllà el camí es fa més estret i va enganxat a la riera. Anem a trobar el Clot de l'Infern.

Clot de l'Infern
Font de les Fogueres
               



L'ambient és fred i el paisatge és preciós. Aquest tram del camí passa arran de l'aigua i en ocasions s'ha de travessar la riera. Un cop al Clot de l'Infern remuntem la riera per la dreta.
Un cop a dalt trobem un gorg amb un bonic s'alt d'aigua i un gorg que conviden a banyar-s'hi si no fos pel fred que fa.
El voregem per la dreta i seguim el camí, ben aviat trobem un altre gorg, aquest més petit que l'anterior. El camí ens porta a creuar la riera vàries vegades.

Gorg
     









Seguim pujant i arribem a un pla on hi trobem un faig de tres branques i al costat una gran roca que sembla que s'aguanti sense tocar a terra. La voltem i continuem riera amunt. Després de creuar la riera dues vegades més arribem a una antic camí forestal, el seguim uns metres i continuem pel petit corriol que se'ns dibuixa al davant nostre fins arribar al Gorg Negre, el salt més alt que em trobat fins ara.


 
Gorg Negre
Passem de llarg del Gorg Negre i arribem al punt on conflueixen dues rieres. Seguim la riera que baixa per la nostra esquerra fins arribar a un replà amb un gran faig una balma. Creuem la riera i seguim per un corriol que s'endinsa al bosc.

El faig i la balma
 

















El camí comença a baixar, en aquest tram s'ha de vigilar de no relliscar per la quantitat de fulles de faig que hi ha al terra. Seguim baixant i aprofitem una zona plana i ampla per parar i fer un mos. Continuem la marxa i uns metres més avall deixem enrera la fajeda i entrem en una sureda. El camí es torna més pedregós i la baixada més forta. Trobem un trencant a l'esquerra que baixa encara més i ens condueix fins al nivell de la riera, on trobem el camí dels castanyers que ens porta fins al petit pont de fusta on ha començat la nostra ruta.

 

Tot i ser un recorregut curt és un dels més bonics i entretinguts, ja que al no estar senyalitzat fa que estiguis entretingut buscant el camí. És un recorregut sense gaire dificultat que es pot fer amb la canalla.

    

Els Carcaixells d'en Cama

Dissabte 1 de desembre de 2012

Tot i que fa un matí fred decidim acostar-nos al massís de l'Ardenya per fer la ruta dels Carcaixells.
Des de l'autovia agafem la carretera de Solius i girem a l'esquerra per una pista de terra que ens porta fins a la masia de Can Llaurador. On aparquem el cotxe, que no va ser gens fàcil ja que hi havia molts cotxes d'excursionistes i boletaires aparcats.


Massís de l' Ardenya 









Comencem a caminar en un dia assolellat pel camí marcat, al principi del camí trobem el Menhir de Can Llaurador.

Etiquetes
Menhir de Can Llaurador

 
Seguim caminat i arribem a una cruïlla, ón trobem el senyal indicatiu que ens fa girar a la dreta per anar als Carcaixells. A pocs metres ens trobem un petit pont de fusta bastant atrotinat, recomano passar per la riera sempre que no hi hagi molta aigua. 


 
















El corriol comença  a pujar muntanya amunt, ens trobem una mica d' aigua, cal dir que la pujada és pronunciada, però les ganes d' arribar a dalt i experimentar noves sensacions amb la novetat de grimpar en un lloc equipat amb cordes, cadenes i ponts, fan que no te n' adonis de que vas pujant tant. 
 

 


















Després de pujar un primer tram ajudant-nos amb les cadenes arribem al Pas dels Arítjols, un pont penjant en un entorn espectacular. Aquest pont és molt segur i pràcticament no es mou quan hi passes, però igual que en tot aquest recorregut s' ha d' anar amb molt de compte

Pas dels Arítjols


 
Un cop creuem el pont, pràticament  s' acaba l' ascenció i poc a poc comencem a baixar. 
Fem l' últim tram amb cadenes i trobem una desviació per anar al Montclar o continuar baixant fins a l' inici del camí. En el nostre cas decidim no pujar al Montclar. 
La baixada et fa endinsar en un bosc de suredes, fosc i humit, deixant enrera les espectaculars vistes que ens oferia la pujada
La baixada és pronunciada i amb pedres, que la fan divertida i amena.


Tenir en compte que cal seguir les marques verdes i blanques durant tot el camí.
Un cop s' acaba aquest bosc, el camí es torna més planer i arribem al pont de fusta de l' inici del camí. 
Per mi ha estat una nova experiència molt divertida i diferent, en un entorn privilegiat. 
 


Camí de ronda de Sant Pol a Calella

Diumenge 25 de novembre de 2012

Avui hem fet una caminada improvitzada i prou bonica per la costa del Maresme. De Sant Pol de mar a Calella.
Hem aparcat el cotxe al costat de la riera de Sant Pol, on hi ha un ampli aparcament i al costat un parc on esbargir-se. Hem començat a caminar pel passeig de mar en direcció al port. És un tram curt però es poden veure vàries cases d'indianos i de pescadors. Abans d'arribar a l'estació seguim per uns carrerons de dins el poble, amb el seu encant de poble petit i tranquil. Tornem a sortir al passeig i seguim caminant tot deixant el port a la nostra dreta.
Voregem un edifici força gran, amb unes balconades d'enveja des d'on només es veu el mar i l'horitzó i des d'on només s'escolta el soroll de les onades i les gavines. Arribem a la sorra i passem per darrera d'un restaurant situat a la mateixa platja que es diu Banys Lluís. A partir d'aquí el camí segueix la via de tren.



Arribem a una platja sota d'una penya on hi ha un mirador. El camí es bifurca cap a unes escales que pugen fins al mirador o un corriol que va cap a la platja. Nosaltres escollim el corriol que s' endinssa per un canyissar amb molt d' encant. 


Corriol

Seguim caminant per la platja fins voltar la penya que fa de mirador, davant nostre s'obre una altra platja més gran. A l'esquerra trobem unes escales que pugen fins el mirador. Un cop a dalt passem per sota d'un llarg pont de fusta que creua la nacional i seguim per la vorera en direcció Calella. Des d'aquí contemplem la platja buida però en algún moment molt transitada ja que sembla que hi hagi mil petjades!  el mar calmat, i fins i tot algún submarinista valent pescant entre les roques, la sorra de la platja.





Passem pel peu del far i arribem a la platja de Calella.

Far de Calella
Platja de Calella

Arribats aquí tornem enrera fins al pont de fusta que hem trobat just després del mirador. A tornada decidim desviar-nos a la dreta per anar a visitar les torretes. Creuem el pont i seguim el camí fins a trobar un trencant a mà esquerra que s'enfila escales amunt i ens porta dalt d'una penya, com podem veure a la fotografia següent: 


Pont de fusta
Escales amunt


En arribar a dalt de la penya trobem dues torres mig derruïdes, les Torretes de Calella.
Les torretes són dues torres construides cap a la meitat del segle XIX, eren part de la xarxa de telegrafia òptica que comunicava tota la costa. Des del mirador natural on estan construides es pot veure tota la costa del Maresme, i en dies clars fins i tot la ciutat de Barcelona.


Les torretes de Calella