Camí de ronda de Sant Pol a Calella

Diumenge 25 de novembre de 2012

Avui hem fet una caminada improvitzada i prou bonica per la costa del Maresme. De Sant Pol de mar a Calella.

Hem aparcat el cotxe al costat de la riera de Sant Pol, on hi ha un ampli aparcament i al costat un parc on esbargir-se. Hem començat a caminar pel passeig de mar en direcció al port. És un tram curt però es poden veure vàries cases d'indianos i de pescadors. Abans d'arribar a l'estació seguim per uns carrerons de dins el poble, amb el seu encant de poble petit i tranquil. Tornem a sortir al passeig i seguim caminant tot deixant el port a la nostra dreta.

Voregem un edifici força gran, amb unes balconades d'enveja des d'on només es veu el mar i l'horitzó i des d'on només s'escolta el soroll de les onades i les gavines. Arribem a la sorra i passem per darrera d'un restaurant situat a la mateixa platja que es diu Banys Lluís. A partir d'aquí el camí segueix la via de tren.

Arribem a una platja sota d'una penya on hi ha un mirador. El camí es bifurca cap a unes escales que pugen fins al mirador o un corriol que va cap a la platja. Nosaltres escollim el corriol que s' endinssa per un canyissar amb molt d' encant. 

Corriol

Seguim caminant per la platja fins voltar la penya que fa de mirador, davant nostre s'obre una altra platja més gran. A l'esquerra trobem unes escales que pugen fins el mirador. Un cop a dalt passem per sota d'un llarg pont de fusta que creua la nacional i seguim per la vorera en direcció Calella. Des d'aquí contemplem la platja buida però en algún moment molt transitada ja que sembla que hi hagi mil petjades!  el mar calmat, i fins i tot algún submarinista valent pescant entre les roques, la sorra de la platja.

Passem pel peu del far i arribem a la platja de Calella.

Far de Calella

Platja de Calella

Arribats aquí tornem enrera fins al pont de fusta que hem trobat just després del mirador. A tornada decidim desviar-nos a la dreta per anar a visitar les torretes. Creuem el pont i seguim el camí fins a trobar un trencant a mà esquerra que s'enfila escales amunt i ens porta dalt d'una penya, com podem veure a la fotografia següent: 

Pont de fusta

Escales amunt

En arribar a dalt de la penya trobem dues torres mig derruïdes, les Torretes de Calella.

Les torretes són dues torres construides cap a la meitat del segle XIX, eren part de la xarxa de telegrafia òptica que comunicava tota la costa. Des del mirador natural on estan construides es pot veure tota la costa del Maresme, i en dies clars fins i tot la ciutat de Barcelona.

Les torretes de Calella

 

matagalls 06/12

Dijous 6 de desembre de 2012

Preparem la motxila i marxem cap a Coll Formic amb la colla.

Fa un dia clar però fred. En arribar a Coll Formic, però, el dia s'ha emboirat i el fred es nota encara més.

Comencem a caminar seguint el GR 5.2. Després de passar pel mig d'un petit bosc, enfilem muntanya amunt i deixem enrera la boira. El cel és ben blau, llueix el sol i bufa el vent. Veiem les primeres clapes de neu a la vora del camí.

Mentre pugem veiem força gent que fa el mateix camí que nosaltres, i fins i tot alguns que van de tornada cap a Coll Formic.

Anem guanyant alçada i el vent bufa més fort, en el tram final abans d'arribar al cim el camí és tot cobert de neu. S'ha d'anar en compte de no relliscar ja que la neu està força trepitjada i dura. 

Arribem al cim del Matagalls, el vent fort i la quantitat de gent que hi ha ens fa desistir de fer-nos la foto de rigor amb la creu de fons. Fem un petit mos i comencem a baixar en direcció Sant Marçal. El camí s'endinsa en la fajeda i la neu tapa tot el camí. Trobem gel durant força estona, cosa que fa que alentim la marxa.

La baixada es fa pronunciada i aviat arribem a Coll Pregon. Una clariana emblanquinada enmig del bosc on conflueixen els camins que venen de Bordirols i de Sant Bernat.

Coll Pregon

 

Travessem el coll i continuem caminant pel mig del bosc. El camí continua planer durant uns metres fins que comença a baixar cada vegada més. Aquest tram de baixada és especialment bonic, el camí ple de fulles, les vistes a les agudes nevades i al fons el coll de Sant Marçal. Ja no hi ha neu i podem gaudir més de l'entorn sense estar tan pendents de no relliscar.

Arribem a Sant Marçal al migdia, ara toca fer el camí de tornada fins a Coll Formic. 

La pujada es fa pesada perquè s'enfila força i s'acumula el cansament. Passem pel costat d'un gran faig que creix tot sol en un racó del camí.

 n

Abans d'arribar a Coll Pregon el camí es torna planer i aprofitem per recuperar-nos de la pujada. 
Decidim parar a Coll Pregon per menjar-nos l'entrepà i agafar forces per l'últim tram de pujada.  

   









   

En kayak per les Gorges del Tarn

Dilluns 20 d'agost de 2012

Aprofitant el viatge a les Gorges del Tarn, decidim veure-les de més aprop i optem per fer un descens pel riu Tarn en kayak.

Hi ha diferents empreses en els poblets de la zona que es dediquen a les excursions en kayak i que tenen una oferta variada. Nosaltres ens decidim per l'empresa CANOË 2000 amb seu al bonic poble de La Malène. Es poden fer recorreguts de diferents distàncies, des de 8 quilòmetres el més curt fins a 32 quilòmetres el més llarg (aquest es fa en 2 dies), i els preus varien entre 25€ el més curt fins a 72€ el més llarg.Decidim fer el recorregut de 20 quilòmetres que comença al poble de Sainte Énimie i acaba al Cirque des Baumes.

Al principi resulta una mica caòtic perquè surten tots els kayaks a la vegada, però només cal esperar una estona i ja es pot navegar tranquilament.

El recorregut està previst poder-lo fer en unes cinc hores, sense comptar les parades que fes cadascú. Val la pena prendre-ho amb calma i gaudir de l'entorn, deixar-se portar pel riu i parar-se tot sovint per fotografiar el paisatge esplèndit que ens envolta.

Abans d'arribar a la meitat del recorregut passem pel bonic poble de Sanit Chély-du-Tarn, on un espectacular salt d'aigua surt de dins el poble i va a parar al riu per on passavem. Un indret adient per parar i gaudir de les vistes o banyar-se sota el salt d' aigua!

Saint Chély-du-Tarn

Saint Chély-du-Tarn

    

Seguim riu avall. No baixa gaire aigua i en alguns trams ens toca sortir del kayak i arrossegar-lo, però el més divertit és quan ens trobem amb una zona de ràpids on només cal deixar-se portar per l'empenta del riu i dirigir el kayak per evitar anar a l'aigua!

Aprofitem una petita platja que s'ha format a la llera del riu per estirar les cames i menjar-nos un bon entrepà. Busquem un lloc amb ombra, en ple mes d'agost el sol pica fort, cal portar gorra, ulleres de sol, protecció solar i remullar-se tot sovint mentre es fa el descens.

Descansant

Recuperem les forces i seguim riu avall. Ens acostem a la part final i passem de llarg del poble de La Malène. Poc abans d'acabar passem per una zona que es coneix com Les Detroits, aquí és on la gorja es fa més estreta i el riu passa més aprop de les impressionants parets de pedra que guien el riu fins que arriba a la plana. 

Gorges del Tarn, al fons Les Detroits

Arribem a Les Baumes, el final del recorregut. En total unes set hores baixant pel riu, parant a fer fotos, dinant. Arribem cansats però contents, hem gaudit d'uns paisatges impressionants i en contacte amb la natura.

Ara només ens queda esperar que arribi la furgoneta que ens portarà a nosaltres i als kayaks fins a La Malène.

Final del descens

   

Cal dir ha estat una de les millors sortides en kayak que hem fet, gaudint i practicant un dels esports que més ens agrada en un entorn privilegiat de la natura. La calma, la tranquilitat,  l' espectacularitat, i singularitat de l' entorn, ha fet màgica aquesta sortida. Recomanable 100%.

Pou de Glaç d' en Buscastells

Us poden agradar o no els pous de glaç, però aquesta caminada ha estat genial perquè hem pogut observar molts contrastos dins de la natura i hem pogut gaudir des de un camí senzill fins poder endinsar-nos en un bosc de roures africans fins a trobar el pou de glaç.

La ruta comença al poble de Maçanet de la Selva, concretament al c/ Sant Sebastià. Allà trobem un rètol que ens indica la direcció "Pou de glaç de Buscastell/Castell de Torcafelló", s' ha de seguir les marques de pintura de color groc i blau.

Només començar a caminar hem passat per les portes d' una antiga masia que ens ha agradat molt, amb uns finestrals molt treballats, amb un rellotge de sol, amb anfores...

Al cap d' un quilòmetre de començar a caminar ens trobem al peu del Turó de Sant Jordi, coronat pel castell de Torcafelló. Nosaltres avui no hem visitat el castell, ja que anteriorment l'haviem visitat. 

Castell de Torcafelló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Panell indicador 

A partir d' aquí seguim les marques del camí, creuem uns camps de conreu i ens endinsem per un camí de bosc. Cal fixar-nos també en les pedres del terra perquè fins i tot allà hi han marques. 

Arribant a la meitat del camí trobem la Font del Llop. Una font i un petit safareig que queden a la banda dreta del camí, mig amagats per la vegetació.

Font del Llop

Safareig

 A partir d' ara tot el camí passa pel mig del bosc i es comença a enfilar.Pels marges d' aquest camí hem trobat bolets, no comestibles però si més no curiosos. 

El camí comença a baixar i va a parar a una pista forestal que segueix baixant. 

La pista segueix i ens porta fins un "campament d' indis", el nostre camí és el que gira a l' esquerra abans d' arribar-hi com podeu veure a la fotografia;

Voregem aquest campament i seguim la pista,  més endevant trobem una altre casa envoltada d' una pineda, a l' esquerra veiem un antic pou mig tapat per les heures i amb un bonic roure al costat. 

El camí segueix planer paral·lel a un rierol, aquesta part del camí a mi personalment m' ha agradat molt perquè el so de l' aigua, juntament amb el vent i acompanyats del sol, han fet que haguem gaudit d' un entorn molt especial.  

El camí passa per sota la via del tren i tot seguit creua una riera per un petit pont. Just en el moment que nosaltres passavem per sota la via ens hem trobat un ramat de xais acompanyats del pastor, que gràcies a la seva destresa i la col.laboració del seu gos ha aconseguit fer passar tot el ramat per sota la via del tren. 

Cada vegada estem més aprop del final del camí, creuem un bosc de roures africans tan tupit que deixem de veure el sol i notem una sensació d' humitat i de baixada de temperatura. 

Al cap de poc arribem al pou de glaç, documentat de l' any 1650 i l' únic que podem trobar a la comarca de La Selva. És força gran i té dues entrades a diferens nivells, en acostar-nos a l' entrada inferior hem notat una corrent d' aire molt fred provinent de l' interior del pou. Hem llegit que fan concerts a l' interior. 

Pou de Glaç d' en Buscastells

Fins arribar aquí el recorregut es d' uns 7,7 quilòmetres aproximadament, cal comentar que també es pot visitar el pou sense haver de fer aquesta caminada. A la carretera C-35  al punt quilomètric 74 hi ha una entrada ón es pot deixar el cotxe i només cal caminar 200 metres per veure el pou. 

Aquesta ruta és molt senzilla i amb poc desnivell, fins i tot es pot fer amb nens.

 

Gorges de Carançà

Dissabte 11 d' agost de 2012

Ens aixequem d' hora i agafem la carretera direcció Perpinyà, abans d' entrar-hi ens desviem a l' esquerra per la N116 direcció Prades. Creuem Prades per la mateixa carretera fins arribar al poble de Thues-entre-Valls. Allà seguim les indicacions que ens duran al pàrquing ón comença la ruta de les gorges.

Per estacionar el cotxe hi ha un pàrquing força gran que tan sols has de pagar 2€ per un dia, també hi ha un petit bar i un punt d' informació. 

Comencem a caminar per un camí que hi ha al final del parquing que passa per sota d' un pont per ón circula el tren groc de la Cerdanya.

A partir d' aquí el camí es fa estret i comences un recorregut espectacular enmig de la natura. Nosaltres en creuar aquest pont vam notar una baixada de temperatura, aire fresc que venia de la gorja. 

El camí es fa estret i va paral·lel al riu fins arribar a una cruïlla on a la dreta hi veiem un pont i un rètol que indica "cornises" i davant nostre el camí que segueix en direcció "passarel·les". Seguim recte i el camí poc a poc va pujant. En agafar alçada veiem davant nostre el camí de les "cornises", que agafarem de tornada.

 

A partir d'aquest punt el camí comença a baixar fins a tornar a seguir arran de riu, i ben aviat comencem a trobar les "passarel·les". Aquest tram és molt divertit però s' ha d' anar amb compte de no relliscar o posar un peu en fals, tot i que sempre tens una corda per agafar-te al costat. Quan comences a creuar un pont al posar el primer peu es mou, baixa una mica tens una sensació de diversió o et pot fer una mica de respecte, depèn de cadascú, pero la veritat es que us he de dir que estan molt ben assegurats i les instal·lacions es veuen molt noves. 

En el nostre cas el dia que vam anar va ploure i el camí es pot complicar una mica perquè rellisca més i s' ha de vigilar més. 

El camí de tornada el vam fer per les "cornises", vam gaudir d' unes vistes espectaculars de la gorja, però és el lloc ón més amb compte s' ha d' anar ja que el camí és ple de pedres i és força estret tot i que també hi ha una corda a la paret per agafar-se. Aquest camí es completament pla, hi ha una petita ascensió a  l' inici. El camí ens torna a portar a la cruïlla que em trobat al principi.

Camí de les cornises

Cal comentar que és un recorregut de dificultat mitjana, s' ha d' anar amb calçat adequat, i si es porten nens vigilar-los de ben aprop.

Nosaltres esperem tornar i poder arribar fins el refugi.

Fageda d' en Jordà

Dissabte 31 de març

Ens aixequem aviat, preparem la motxila i marxem cap a Santa Pau, per fer ruta per la Fageda d'en Jordà.

Arribem a Olot i agafem la carretera de Santa Pau, al cap de pocs quilòmetres trobem el pàrquing de Can Serra, situat a l'esquerra de la carretera. Un terreny ample amb força zona d'aparcament, taules on poder menjar, serveis i una petita oficina de turisme. Al final del pàrquing es pot agafar el carro que porta a la gent a visitar la fageda.

D'allà surten quatre itineraris de més o menys distància que permeten visitar tota la fageda, tots aquests itineraris són circulars. Nosaltres triem el primer itinerari. Una ruta que passa per la Fageda, volta el volcà Croscat, puja fins dalt del volcà de Santa Margarida, ón trobem una ermita al bell mig del cràter i torna a la zona de Can Serra. En total uns 11 km de caminada, seguint les marques de color de l'itinerari triat no té pèrdua. Aquesta ruta es força assequible per tothom, ja que la dificultat és baixa. 

El Croscat

Volcà Santa Margarida