dimecres, 7 de novembre del 2012

En kayak per les Gorges del Tarn

Dilluns 20 d'agost de 2012

Aprofitant el viatge a les Gorges del Tarn, decidim veure-les de més aprop i optem per fer un descens pel riu Tarn en kayak.
Hi ha diferents empreses en els poblets de la zona que es dediquen a les excursions en kayak i que tenen una oferta variada. Nosaltres ens decidim per l'empresa CANOË 2000 amb seu al bonic poble de La Malène. Es poden fer recorreguts de diferents distàncies, des de 8 quilòmetres el més curt fins a 32 quilòmetres el més llarg (aquest es fa en 2 dies), i els preus varien entre 25€ el més curt fins a 72€ el més llarg.Decidim fer el recorregut de 20 quilòmetres que comença al poble de Sainte Énimie i acaba al Cirque des Baumes.





Al principi resulta una mica caòtic perquè surten tots els kayaks a la vegada, però només cal esperar una estona i ja es pot navegar tranquilament.
El recorregut està previst poder-lo fer en unes cinc hores, sense comptar les parades que fes cadascú. Val la pena prendre-ho amb calma i gaudir de l'entorn, deixar-se portar pel riu i parar-se tot sovint per fotografiar el paisatge esplèndit que ens envolta.




Abans d'arribar a la meitat del recorregut passem pel bonic poble de Sanit Chély-du-Tarn, on un espectacular salt d'aigua surt de dins el poble i va a parar al riu per on passavem. Un indret adient per parar i gaudir de les vistes o banyar-se sota el salt d' aigua!

Saint Chély-du-Tarn
Saint Chély-du-Tarn

    



Seguim riu avall. No baixa gaire aigua i en alguns trams ens toca sortir del kayak i arrossegar-lo, però el més divertit és quan ens trobem amb una zona de ràpids on només cal deixar-se portar per l'empenta del riu i dirigir el kayak per evitar anar a l'aigua!

Aprofitem una petita platja que s'ha format a la llera del riu per estirar les cames i menjar-nos un bon entrepà. Busquem un lloc amb ombra, en ple mes d'agost el sol pica fort, cal portar gorra, ulleres de sol, protecció solar i remullar-se tot sovint mentre es fa el descens.

Descansant


Recuperem les forces i seguim riu avall. Ens acostem a la part final i passem de llarg del poble de La Malène. Poc abans d'acabar passem per una zona que es coneix com Les Detroits, aquí és on la gorja es fa més estreta i el riu passa més aprop de les impressionants parets de pedra que guien el riu fins que arriba a la plana. 

Gorges del Tarn, al fons Les Detroits

Arribem a Les Baumes, el final del recorregut. En total unes set hores baixant pel riu, parant a fer fotos, dinant. Arribem cansats però contents, hem gaudit d'uns paisatges impressionants i en contacte amb la natura.
Ara només ens queda esperar que arribi la furgoneta que ens portarà a nosaltres i als kayaks fins a La Malène.

Final del descens
   
Cal dir ha estat una de les millors sortides en kayak que hem fet, gaudint i practicant un dels esports que més ens agrada en un entorn privilegiat de la natura. La calma, la tranquilitat,  l' espectacularitat, i singularitat de l' entorn, ha fet màgica aquesta sortida. Recomanable 100%.

divendres, 2 de novembre del 2012

Pou de Glaç d' en Buscastells

Us poden agradar o no els pous de glaç, però aquesta caminada ha estat genial perquè hem pogut observar molts contrastos dins de la natura i hem pogut gaudir des de un camí senzill fins poder endinsar-nos en un bosc de roures africans fins a trobar el pou de glaç.
La ruta comença al poble de Maçanet de la Selva, concretament al c/ Sant Sebastià. Allà trobem un rètol que ens indica la direcció "Pou de glaç de Buscastell/Castell de Torcafelló", s' ha de seguir les marques de pintura de color groc i blau.
Només començar a caminar hem passat per les portes d' una antiga masia que ens ha agradat molt, amb uns finestrals molt treballats, amb un rellotge de sol, amb anfores...


Al cap d' un quilòmetre de començar a caminar ens trobem al peu del Turó de Sant Jordi, coronat pel castell de Torcafelló. Nosaltres avui no hem visitat el castell, ja que anteriorment l'haviem visitat. 

Castell de Torcafelló        




 


Panell indicador 



A partir d' aquí seguim les marques del camí, creuem uns camps de conreu i ens endinsem per un camí de bosc. Cal fixar-nos també en les pedres del terra perquè fins i tot allà hi han marques


Arribant a la meitat del camí trobem la Font del Llop. Una font i un petit safareig que queden a la banda dreta del camí, mig amagats per la vegetació.

Font del Llop

Safareig
 A partir d' ara tot el camí passa pel mig del bosc i es comença a enfilar.Pels marges d' aquest camí hem trobat bolets, no comestibles però si més no curiosos. 


El camí comença a baixar i va a parar a una pista forestal que segueix baixant
La pista segueix i ens porta fins un "campament d' indis", el nostre camí és el que gira a l' esquerra abans d' arribar-hi com podeu veure a la fotografia;






Voregem aquest campament i seguim la pista,  més endevant trobem una altre casa envoltada d' una pineda, a l' esquerra veiem un antic pou mig tapat per les heures i amb un bonic roure al costat




El camí segueix planer paral·lel a un rierol, aquesta part del camí a mi personalment m' ha agradat molt perquè el so de l' aigua, juntament amb el vent i acompanyats del sol, han fet que haguem gaudit d' un entorn molt especial.  
El camí passa per sota la via del tren i tot seguit creua una riera per un petit pont. Just en el moment que nosaltres passavem per sota la via ens hem trobat un ramat de xais acompanyats del pastor, que gràcies a la seva destresa i la col.laboració del seu gos ha aconseguit fer passar tot el ramat per sota la via del tren. 


Cada vegada estem més aprop del final del camí, creuem un bosc de roures africans tan tupit que deixem de veure el sol i notem una sensació d' humitat i de baixada de temperatura. 


Al cap de poc arribem al pou de glaç, documentat de l' any 1650 i l' únic que podem trobar a la comarca de La Selva. És força gran i té dues entrades a diferens nivells, en acostar-nos a l' entrada inferior hem notat una corrent d' aire molt fred provinent de l' interior del pou. Hem llegit que fan concerts a l' interior. 

Pou de Glaç d' en Buscastells













Fins arribar aquí el recorregut es d' uns 7,7 quilòmetres aproximadament, cal comentar que també es pot visitar el pou sense haver de fer aquesta caminada. A la carretera C-35  al punt quilomètric 74 hi ha una entrada ón es pot deixar el cotxe i només cal caminar 200 metres per veure el pou. 
Aquesta ruta és molt senzilla i amb poc desnivell, fins i tot es pot fer amb nens.