divendres, 2 de novembre del 2012

Pou de Glaç d' en Buscastells

Us poden agradar o no els pous de glaç, però aquesta caminada ha estat genial perquè hem pogut observar molts contrastos dins de la natura i hem pogut gaudir des de un camí senzill fins poder endinsar-nos en un bosc de roures africans fins a trobar el pou de glaç.
La ruta comença al poble de Maçanet de la Selva, concretament al c/ Sant Sebastià. Allà trobem un rètol que ens indica la direcció "Pou de glaç de Buscastell/Castell de Torcafelló", s' ha de seguir les marques de pintura de color groc i blau.
Només començar a caminar hem passat per les portes d' una antiga masia que ens ha agradat molt, amb uns finestrals molt treballats, amb un rellotge de sol, amb anfores...


Al cap d' un quilòmetre de començar a caminar ens trobem al peu del Turó de Sant Jordi, coronat pel castell de Torcafelló. Nosaltres avui no hem visitat el castell, ja que anteriorment l'haviem visitat. 

Castell de Torcafelló        




 


Panell indicador 



A partir d' aquí seguim les marques del camí, creuem uns camps de conreu i ens endinsem per un camí de bosc. Cal fixar-nos també en les pedres del terra perquè fins i tot allà hi han marques


Arribant a la meitat del camí trobem la Font del Llop. Una font i un petit safareig que queden a la banda dreta del camí, mig amagats per la vegetació.

Font del Llop

Safareig
 A partir d' ara tot el camí passa pel mig del bosc i es comença a enfilar.Pels marges d' aquest camí hem trobat bolets, no comestibles però si més no curiosos. 


El camí comença a baixar i va a parar a una pista forestal que segueix baixant
La pista segueix i ens porta fins un "campament d' indis", el nostre camí és el que gira a l' esquerra abans d' arribar-hi com podeu veure a la fotografia;






Voregem aquest campament i seguim la pista,  més endevant trobem una altre casa envoltada d' una pineda, a l' esquerra veiem un antic pou mig tapat per les heures i amb un bonic roure al costat




El camí segueix planer paral·lel a un rierol, aquesta part del camí a mi personalment m' ha agradat molt perquè el so de l' aigua, juntament amb el vent i acompanyats del sol, han fet que haguem gaudit d' un entorn molt especial.  
El camí passa per sota la via del tren i tot seguit creua una riera per un petit pont. Just en el moment que nosaltres passavem per sota la via ens hem trobat un ramat de xais acompanyats del pastor, que gràcies a la seva destresa i la col.laboració del seu gos ha aconseguit fer passar tot el ramat per sota la via del tren. 


Cada vegada estem més aprop del final del camí, creuem un bosc de roures africans tan tupit que deixem de veure el sol i notem una sensació d' humitat i de baixada de temperatura. 


Al cap de poc arribem al pou de glaç, documentat de l' any 1650 i l' únic que podem trobar a la comarca de La Selva. És força gran i té dues entrades a diferens nivells, en acostar-nos a l' entrada inferior hem notat una corrent d' aire molt fred provinent de l' interior del pou. Hem llegit que fan concerts a l' interior. 

Pou de Glaç d' en Buscastells













Fins arribar aquí el recorregut es d' uns 7,7 quilòmetres aproximadament, cal comentar que també es pot visitar el pou sense haver de fer aquesta caminada. A la carretera C-35  al punt quilomètric 74 hi ha una entrada ón es pot deixar el cotxe i només cal caminar 200 metres per veure el pou. 
Aquesta ruta és molt senzilla i amb poc desnivell, fins i tot es pot fer amb nens.

 

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Gorges de Carançà

Dissabte 11 d' agost de 2012

Ens aixequem d' hora i agafem la carretera direcció Perpinyà, abans d' entrar-hi ens desviem a l' esquerra per la N116 direcció Prades. Creuem Prades per la mateixa carretera fins arribar al poble de Thues-entre-Valls. Allà seguim les indicacions que ens duran al pàrquing ón comença la ruta de les gorges.
Per estacionar el cotxe hi ha un pàrquing força gran que tan sols has de pagar 2€ per un dia, també hi ha un petit bar i un punt d' informació. 
Comencem a caminar per un camí que hi ha al final del parquing que passa per sota d' un pont per ón circula el tren groc de la Cerdanya.



A partir d' aquí el camí es fa estret i comences un recorregut espectacular enmig de la natura. Nosaltres en creuar aquest pont vam notar una baixada de temperatura, aire fresc que venia de la gorja. 
El camí es fa estret i va paral·lel al riu fins arribar a una cruïlla on a la dreta hi veiem un pont i un rètol que indica "cornises" i davant nostre el camí que segueix en direcció "passarel·les". Seguim recte i el camí poc a poc va pujant. En agafar alçada veiem davant nostre el camí de les "cornises", que agafarem de tornada.

 



A partir d'aquest punt el camí comença a baixar fins a tornar a seguir arran de riu, i ben aviat comencem a trobar les "passarel·les". Aquest tram és molt divertit però s' ha d' anar amb compte de no relliscar o posar un peu en fals, tot i que sempre tens una corda per agafar-te al costat. Quan comences a creuar un pont al posar el primer peu es mou, baixa una mica tens una sensació de diversió o et pot fer una mica de respecte, depèn de cadascú, pero la veritat es que us he de dir que estan molt ben assegurats i les instal·lacions es veuen molt noves. 






En el nostre cas el dia que vam anar va ploure i el camí es pot complicar una mica perquè rellisca més i s' ha de vigilar més. 
El camí de tornada el vam fer per les "cornises", vam gaudir d' unes vistes espectaculars de la gorja, però és el lloc ón més amb compte s' ha d' anar ja que el camí és ple de pedres i és força estret tot i que també hi ha una corda a la paret per agafar-se. Aquest camí es completament pla, hi ha una petita ascensió a  l' inici. El camí ens torna a portar a la cruïlla que em trobat al principi.

Camí de les cornises





Cal comentar que és un recorregut de dificultat mitjana, s' ha d' anar amb calçat adequat, i si es porten nens vigilar-los de ben aprop.
Nosaltres esperem tornar i poder arribar fins el refugi.








dimarts, 16 d’octubre del 2012

Fageda d' en Jordà

Dissabte 31 de març


Ens aixequem aviat, preparem la motxila i marxem cap a Santa Pau, per fer ruta per la Fageda d'en Jordà.
Arribem a Olot i agafem la carretera de Santa Pau, al cap de pocs quilòmetres trobem el pàrquing de Can Serra, situat a l'esquerra de la carretera. Un terreny ample amb força zona d'aparcament, taules on poder menjar, serveis i una petita oficina de turisme. Al final del pàrquing es pot agafar el carro que porta a la gent a visitar la fageda.
D'allà surten quatre itineraris de més o menys distància que permeten visitar tota la fageda, tots aquests itineraris són circulars. Nosaltres triem el primer itinerari. Una ruta que passa per la Fageda, volta el volcà Croscat, puja fins dalt del volcà de Santa Margarida, ón trobem una ermita al bell mig del cràter i torna a la zona de Can Serra. En total uns 11 km de caminada, seguint les marques de color de l'itinerari triat no té pèrdua. Aquesta ruta es força assequible per tothom, ja que la dificultat és baixa. 

El Croscat
Volcà Santa Margarida



















dilluns, 15 d’octubre del 2012

Llacs de les Bulloses

Dissabte 7 d' abril de 2012 


Ens aixequem ben d' hora i fem  camí cap a la Cerdanya. Després d' una parada per dinar al bonic poble de Llívia,  agafem la carretera en direcció MontluisAbans d' arribar al poble girem a l' esquerra en direcció Formigueres i ben aviat trobem un desviament a l' esquerra que ens portarà cap els Llacs de les Bulloses.
Hem hagut de fer l' últim tram de carretera a peu, ja que estava tallada per la neu. Quina sorpresa ens hem endut quan en arribar al llac de la Bullosa i l' hem vist completament gelat. 



Llac de la Bullosa






Comencem a caminar cap a l' Estany de la Pradella i de sobte cauen petits flocs de neu! És espectacular anar a visitar uns llacs i trobar-los glaçats i a més que nevi mentre camines. Ens ha sorprès molt trobar neu per ser el mes d' abril.
El camí és plà i sense cap dificultat.
A mesura que caminem ens acostem a les pistes d' esquí de Font-Romeu.
Aquest estany no estava glaçat però tenia molt  encant amb tota la neu al voltant. 
Estany de la Pradella